Aquesta introducció és un resum del pensament d’Aristòtil en aspectes clau i oposat a les idees de Plató sobre l’existència de dos mons, l’intel·ligible i el sensible. Cal destacar la idea segons la qual hi només un món però que aquest és múltiple en la seva organització. En aquest sentit, destaca la concepció esglaonada d’ànimes que posa l’ànima psíquica com una de diferenciada però tant natural com les altres, Així, en la jerarquia d’essers vivents ho resumeix dient que la planta té ànima; viu, això és: es nodreix i es reprodueix, però no té sensibilitat. L’animal viu i percep, però no pensa. L’home, en canvi, viu, percep i pensa.