La Psicologia és l'estudi de la psique. La Psique és la funcionalitat associativa —en qualitat, quantitat i evolució— que significa l'adaptació ontogenètica dels organismes al seus entorns funcionals vital, fisicoquímic i social. La Psicologia Funcional és la psicologia bàsica i fonamental, ja que tracta de les causes per a explicar el comportament dels individus. En aquest apartat del nostre discurs teòric hi destaca el desenvolupament del Model Teòric de Camp com a estructura causal.
- Principis generals. A Psicologia. Una introducció teòrica (2006), Capítol 4 i Capítol 5. Girona: Documenta Universitària.
- El mite de l'innatisme (2006). Girona: Documenta Universitària.
- On the organism and the environment. Behavior Analysis. (1988). 23, 3, 101-105.
- El papel de la instituciones cognoscitivas en la ciencia psicológica. Revista de psicología general y aplicada (1993). 46, 365-370.
- Lenguaje y ciencia psicológica. Acta Comportamentalia (1993). 1, 1, 27-38.
- Problemas filosóficos de la psicología interconductual. A Psicología interconductual: contribuciones en honor a J.R. Kantor (1994). México: Universidad de Guadalajara. 69-90.
- Movimientos y causas: manifiesto para una psicología natural. Acta Comportamentalia (1997). 5, 5-1.
- Sobre el concepto de "proceso" cognitivo. Acta Comportamentalia (2001). 9, 21-31.
- Conducta y Conducta. Acta Comportamentalia (2007). 15, 33-43.
- Hacia una psicología naturalista. Blog Psicología Naturalista (2009).
- Origen de la psique. REPTE (2011). 7.
- Contra el mecanicisme neurocientífic, a propòsit del Premi Nobel de Medicina 2014.
- Una investigación taxonómica funcional (2020). En "Festschrift en honor de Emilio Ribes”, editado en México por la Universidad Veracruzana y coordinado por Víctor M. Alcaraz
Dimensió qualitativa
En base a la definició de psicologia funcional aportada, els fenòmens psíquics són associatius i es donen en tres finalitats adaptatives. Per això, els fenòmens psicològics bàsics són el Condicionament com a adaptació psicobiològica, la Percepció com a adaptació psicofisicoquímica i l'Enteniment com a adaptació psicosocial. Els tres comparteixen l'estructura formal associativa, la seva condició material és sempre la reacció orgànica —sensorial, especialment— però difereixen en la finalitat adaptativa.
Condicionament
Definim el Condicionament com a adaptació psicobiològica i destaquem les aportacions paulovianes com a bàsiques de cara a l’explicació dels hàbits i les emocions humanes. Un tema concret és el del Condicionament Temporal el qual serveix de base explicativa dels desajustos horaris i els seus efectes.
- Comportament psicobiològic. A Psicologia. Una introducció teòrica (2006), Capítol 5.1. Girona: Documenta Universitaria.
- "Jet lag" i esport. Apunts: Educació Física i Esports (1990). 19, 37-44.
- Asociación temporal (2014). Conferència al 1r Congrés Estudiantil Internacional de Psicologia Interconductual (CEIPI). Xalapa, Veracruz (México).
Percepció
Definim Percepció com a adaptació psicofísica i destaquem les aportacions de la psicologia tradicional amb el concepte de Constància Perceptiva. Destaquem també tot allò relatiu a la Percepció del Moviment pel seu potencial explicatiu de les habilitats.
- Comportament psicofísic. A Psicologia. Una introducció teòrica (2006), Capítol 5.2. Girona: Documenta Universitaria.
- Percepció: usos i teories. Apunts: Educació Física i Esports (1991). 25, 9-14.
- Associacions i configuracions perceptives visuals. Quaderns de Psicologia (1984). 8, 101-120.
- Anticipació Coincident. Apunts. Revista de l’Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (1984). 21, 15-22.
- Aprendizaje perceptivo. A Condicionamiento y Aprendizaje. Tratado de Psicologia General (1989). Madrid: Alhambra. 389-413.
- Percepción del movimiento. Revista de psicología general y aplicada (1995). 48, 27-34.
- Un estudio sobre indicios perceptivos para el resto en el servicio de tenis. Revista de Psicología del Deporte (2010). 19, 1, 59-71.
Enteniment
Definim Enteniment com a adaptació psicosocial i destaquem la inclusió del tema de la intel·ligència, ja que aquesta es defineix com la capacitat d'entendre. En tot cas, la visió paramètrica del Model Teòric de Camp ens permet parlar d’una dimensió interactiva al costat de la tradicional dimensió cognoscitiva, en un plantejament modern del concepte de saber.
- Comportament psicosocial. A Psicologia. Una introducció teòrica (2006), Capítol 5.3. Girona: Documenta Universitaria.
- L'ajust temporal: criteri d'execució distintiu de la intel·ligència esportiva. Apunts: Educació Física i Esports (1998). 53, 10-17.
- Consciència: il·lustració esportiva. Apunts: Educació Física i Esports (2001). 64, 78-83.
- Estudi funcional dels sabers esportius per a la comprensió de la tàctica. Apunts: Educació Física i Esports (2005). 82, 26-35.
- Entendimiento: propuesta de definición científica. A Autorreferencia (2013). México: UNAM. 13-42.
Dimensió quantitativa
Variació en el condicionament, percepció i enteniment
El Model Teòric de Camp contempla una dimensió quantitativa, complementaria a la dimensió qualitativa. En aquest apartat fem una revisió de les aportacions transteòriques al concepte de factor o variable psicològica. Es proposen 10 factors de camp: Contigüitat, Complexitat, Contrast i Ordre. Pràctica, Distribució de la pràctica, Probabilitat i Regularitat. Generalització i Inhibició. Tots ells explicant les variacions —en augment o disminució— de la força de les associacions psíquiques i de manera comuna respecte dels fenòmens bàsics del Condicionament, la Percepció i l'Enteniment.
- El canvi quantitatiu. A Psicologia. Una introducció teòrica (2006), Capítol 6. Girona: Documenta Universitaria.
- Observació de la regularitat dels jutges en les sortides de velocitat en atletisme. Apunts: Educació Física i Esports (1991). 25, 53-58.
- Concentració i distracció. Aportacions experimentals. Apunts: Educació Física i Esports (1996). 46, 7-11.
- Tiempo de reacción en el deporte. A Psicología del Deporte (1997). Madrid: Síntesis. 44-74.
- Factors explicatius de la variació quantitativa en l'orientació temporal. Apunts: Educació Física i Esports (1998). 53, 18- 32.
- El factor variabilitat en una tasca perceptivomotriu. Apunts: Educació Física i Esports (2004). 77, 30-33.
- El factor variabilitat a les constàncies i configuracions perceptives. Aportacions Experimentals. Tesi doctoral (2009). INEFC-UB.
- Factores contextuales en el recuerdo: Aportaciones experimentales y teóricas. Acta Comportamentalia (2011). 19, 307-316.
Dimensió evolutiva
Evolució i diferenciació individual
El Model Teòric de Camp té en compte una tercera dimensió funcional de cara a explicar el perquè de la evolució i diferenciació individual. Ho fa a partir de la definició dels determinants de les formes associatives i dels factors de camp concrets, implicats en cada existencia individual. Els determinants psicològics en els humans són fisicoquímics, biològics i —sobretot— socials. Tots ells, però, es presenten com a fonamentals per a explicar la diferenciació i evolució individual, així com per a fonamentar les intervencions educatives i terapèutiques sobre la psique individual.
- L’evolució psíquica. A Psicologia. Una introducció teòrica (2006), Capítol 7. Girona: Documenta Universitaria.
- Registres evolutius motors. Una observació crítica. Apunts: Educació Física i Esports (1986). 6, 61-64.
- Evolució del temps de reacció: Què evoluciona, ¿el subjecte o la relació? Apunts: Educació Física i Esports (1988). 13, 63-71.
- Jet-lag: un estudi sobre la privació de son i els efectes sobre el rendiment humà. Apunts: Educació Física i Esports (1991). 25, 67-72.
- Desarrollo y causalidad. A El desarrollo del comportamiento (1996). México: Universidad de Guadalajara. 9-30.
- Cambio en la frecuencia crítica de fusión (CFF) consecuentes a la realización de una prueba de esfuerzo y a una relajación inducida. Tesina doctoral (2003). UAB.
Integració funcional
La perspectiva analítica de la ciència es complementa amb una perspectiva sintètica. Aquesta contempla els fenòmens psíquics en la seva integració funcional quan es parla del comportament concret dels individus.
- La individualitat. A Psicologia. Una introducció teòrica (2006), Capítol 8. Girona: Documenta Universitària.
- Formació cognoscitiva i rendiment tàctic. Apunts: Educació Física i Esports (1998). 53, 33-41.
- Comportament motor humà (2009). Girona: Documenta Universitària.
- Tècnica, tàctica i estratègia. Un enfocament funcional. Tesi doctoral (2005). UAB.
- Caracterització funcional de la tàctica esportiva. Proposta de classificació dels esports. Apunts: Educació Física i Esports (2005). 82, 36-44.
- Reflexions teòrico-pràctiques al voltant del concepte "ritme" en l'esport. Apunts: Educació Física i Esports (1998). 53, 42-48.
- Automotivación (2006). Barcelona: Paidotribo.
- Anticipació i esport (2018). Girona: Documenta Universitària.