Psicologia funcional

La Psicologia és l'estudi de la psique. La Psique és la funcionalitat associativa —en qualitat, quantitat i evolució— que significa l'adaptació ontogenètica dels organismes al seus entorns funcionals vital, fisicoquímic i social. La Psicologia Funcional és la psicologia bàsica i fonamental, ja que tracta de les causes per a explicar el comportament dels individus. En aquest apartat del nostre discurs teòric hi destaca el desenvolupament del Model Teòric de Camp com a estructura causal.

Dimensió qualitativa

En base a la definició de psicologia funcional aportada, els fenòmens psíquics són associatius i es donen en tres finalitats adaptatives. Per això, els fenòmens psicològics bàsics són el Condicionament com a adaptació psicobiològica, la Percepció com a adaptació psicofisicoquímica i l'Enteniment com a adaptació psicosocial. Els tres comparteixen l'estructura formal associativa, la seva condició material és sempre la reacció orgànica —sensorial, especialment— però difereixen en la finalitat adaptativa.

Condicionament

Definim el Condicionament com a adaptació psicobiològica i destaquem les aportacions paulovianes com a bàsiques de cara a l’explicació dels hàbits i les emocions humanes. Un tema concret és el del Condicionament Temporal el qual serveix de base explicativa dels desajustos horaris i els seus efectes.

Percepció

Definim Percepció com a adaptació psicofísica i destaquem les aportacions de la psicologia tradicional amb el concepte de Constància Perceptiva. Destaquem també tot allò relatiu a la Percepció del Moviment pel seu potencial explicatiu de les habilitats.

Enteniment

Definim Enteniment com a adaptació psicosocial i destaquem la inclusió del tema de la intel·ligència, ja que aquesta es defineix com la capacitat d'entendre. En tot cas, la visió paramètrica del Model Teòric de Camp ens permet parlar d’una dimensió interactiva al costat de la tradicional dimensió cognoscitiva, en un plantejament modern del concepte de saber.

Dimensió quantitativa

Variació en el condicionament, percepció i enteniment

El Model Teòric de Camp contempla una dimensió quantitativa, complementaria a la dimensió qualitativa. En aquest apartat fem una revisió de les aportacions transteòriques al concepte de factor o variable psicològica. Es proposen 10 factors de camp: Contigüitat, Complexitat, Contrast i Ordre. Pràctica, Distribució de la pràctica, Probabilitat i Regularitat. Generalització i Inhibició. Tots ells explicant les variacions —en augment o disminució— de la força de les associacions psíquiques i de manera comuna respecte dels fenòmens bàsics del Condicionament, la Percepció i l'Enteniment.

Dimensió evolutiva

Evolució i diferenciació individual

El Model Teòric de Camp té en compte una tercera dimensió funcional de cara a explicar el perquè de la evolució i diferenciació individual. Ho fa a partir de la definició dels determinants de les formes associatives i dels factors de camp concrets, implicats en cada existencia individual. Els determinants psicològics en els humans són fisicoquímics, biològics i —sobretot— socials. Tots ells, però, es presenten com a fonamentals per a explicar la diferenciació i evolució individual, així com per a fonamentar les intervencions educatives i terapèutiques sobre la psique individual.

Integració funcional

La perspectiva analítica de la ciència es complementa amb una perspectiva sintètica. Aquesta contempla els fenòmens psíquics en la seva integració funcional quan es parla del comportament concret dels individus.

Liceu Psicològic
|
2020