Hi ha una idea clau en aquest llibre: l’evolució de la física va ser deguda a l’adopció del model de “Camp” per a l’explicació científica.
Més concretament a l’adopció d’aquest model par a donar com a iguals funcionalment, fenòmens que presentaven diferents morfologies. En aquest sentit és destacable que es digui que, amb el model teòric de camp, es podien assumir com a iguals funcionalment el camp magnètic d’un iman i el d’un solenoide. I que aquests també eren igual al camp elèctric.
“Tenim dret a considerar el camp com una cosa molt més important que no ens semblava al principi. Només semblen essencials per a la descripció dels fenòmens, les propietats del camp; la diferència de les fonts no té importància. El concepte de camp revela la seva autoritat per tal com ens condueix a nous fets experimentals” (p. 121).