El treball de Locke, més enllà de la crítica de les idees innates però com a alternativa al que la seva defensa suposa, és un plantejament nítid del caràcter construït del pensament. Encara que no utilitza el mot d'associació i sí, en canvi, el de connexió, postula l'existència de la funcionalitat associativa com a constitutiva del fenòmens mentals i aquesta és l'aportació fonamental. Cal destacar el fet que fa extensiva aquesta funcionalitat associativa als temes no pròpiament de pensament com són la voluntat i la motricitat en el que és un reconeixement de dues dimensions també constitutives del que anomenem genèricament fenòmens psíquics.