Lucreci (94-5, a. de C.)

De la natura (1986). Barcelona: Laia

Autor i obra de referència històrica obligada per constituir una proposta de superació de la concepció teista, en ares a una concepció més naturalista del món i el mateix home com a espècie animal.

S’ha destacat que el plantejament conceptiu del món de l’obra “De Rerum natura” acaba sent un discurs sobre la por, com el gran determinant de la vida dels humans. En tot cas, la idea general que la conducta humana ha de poder ser descrita i explicada en els mateixos termes que la conducta animal i de tota la naturalesa, constituint un únic món, hi és ben present.

Com succeeix amb Ciceró, que sembla va exercir mestratge ideològic sobre ell, la dicotomia ànima – cos domina la concepció singular de l’home com a espècie i constitueix el centre les preocupacions teòriques bàsiques. La idea aristotèlica de l’escalonament funcional del món sembla no ser assumit ja en aquests autors.