Maimònides (1138-1204)

De la guia dels perplexos i altres assaigs (1986). Barcelona: Laia

En l'obra "De la guia dels perplexos" es realitza una anàlisi lingüística de les escriptures hebrees. Concretament l'ús de metàfores i al·legories com a forma de representar visualment el que només són facultats; és a dir, capacitats d'acció o funcionalitats en la naturalesa. Destaca, en aquest sentit i de cara a la psicologia, la seva afirmació segons la qual el comú de la gent no entén de cap facultat si no està representada visualment o corpòriament. Cosa que considerem especialment significatiu de cara a entendre la ment no com a cos o cosa, o com quelcom situat en un lloc, sinó com a animació o forma d'organització de la naturalesa. Cal convenir en què fou, precisament, el criteri de corporalitat o no corporalitat el que proposà Descartes amb la seva distinció entre cosa extensa i cosa pensant. Cal destacar, en el mateix sentit, com per a Maimònides la facultat de la raó és la facultat de parlar, obviant qualsevol dicotomia entre ment i llenguatge, com s'ha fet posteriorment.

De la mateixa publicació, cal destacar la carta als savis de Montpeller "Sobre la vanitat de les creences astrològiques" en la que es blasma el pretès caràcter científic d'aquelles creences.

El régimen de salud (1991). Córdoba: Ediciones El Almendro

Maimònides fou un metge per a qui la pràctica mèdica s'havia de contrastar amb la teoria dels filòsofs per fer-la més adequada i comprensiva respecte de cada individu sa i malalt. Per a ell, la millor teoria sobre l'home era la teoria aristotèlica.

Destaca la seva concepció de la medicina amb tres objectius posats per ordre de prioritat:

Primer, procurar que no es perdi la salut dels qui en tenen. Segon, curar el que està malalt i, tercer, ajudar al convalescent o al vell. Els seus consells respecte del tres objectius tenen sempre una visió multifuncional i tant aspectes psicològics com sociològics hi són tinguts en compte. Així destaquen els consells sobre els hàbits per mantenir la salut com el d'escollir bé els aliments i  tenir en compte els "mals imaginaris" per entendre els malalts. De cara al tercer al tercer objectiu de la medicina, destaquem els consells per al  tractament d'un malalt com són el d'ajudar la recuperació no trencant el seu ritme de vida i, també, acompanyant-lo quan calgui "amb música, relats alegres, novetats que agitin el seu coneixement i riure amb gent que el diverteixi ".