Contribució decisiva a l’adopció del model teòric de camp per part de la psicologia, seguint la proposta de Köhler. Èmfasi en els factors de camp com a causes. Contribució també decisiva a la idea de formes o nivells funcionals en la natura –físic, fisiològic, psicològic i social- com a estructures funcionals amb factors propis segons cada “dialèctica”.
“Cada forma constitueix un camp de forces” p. 196.
Afirmació de la entitat dels fenòmens perceptius como a fenòmens psicològics, no reductibles als fisiològics i, ambdós, diferenciats del camp funcional dels fenòmens físics. Necessitat de diferenciar cada camp funcional no obstant el mestratge teòric del camp físic. Idea que també assumeix nítidament Kantor.