Encara que existeixen altres obres amb més detall del seus treballs, aquesta publicació és suficient per adonar-se de la contribució de Pavlov a la psicologia: la distinció entre les reaccions incondicionades i les reaccions condicionades o associatives. Reaccions aquestes últimes que ell va anomenar -inicialment- psíquiques.
L'obra de Pavlov, en general, constitueix el basament experimental més nítid sobre l'existència d'una funcionalitat psicològica com quelcom diferent a la funcionalitat fisiològica. El predomini d'una psicologia mentalista i subjectiva en la seva època, el portà a desmarcar-se d'ella formulant la teoria dels reflexos condicionats com quelcom separat de la psicologia oficial.
Cal destacar també com per a ell, la mateixa teoria que servia per explicar la regulació psíquica de les vísceres, i per tant també de l'emocionalitat, servia també per explicar els fenòmens de la percepció i els mateixos fenòmens del pensament, lligats a la idea del llenguatge com a "segon sistema de senyals".