L'interès fonamental d'Skinner en aquest treball és el de proposar un tipus de condicionament que cobreix explicativament l'àrea d'adaptació social dels individus. Per aquesta raó sobresurt, en primer lloc, l'esforç per diferenciar entre condicionament clàssic i operant; cosa que fa amb un criteris bàsicament morfològics i topogràfics. Destaca també la definició de conducta com el moviment d'un organisme i la igualació entre conducta i resposta, entesa aquesta com a actuació d'un organisme sobre el món "exterior".
El criteri de l'anàlisi funcional del llenguatge en front de l'anàlisi merament morfològica de la lingüística és el punt que, com en altres aproximacions conductistes, destaca en primer lloc d'aquesta obra. Skinner sempre havia pensat que la situació experimental de condicionament operant era una petita però autèntica comunitat social. En aquesta obra ho desenvolupa en base a l'esquema de la triple relació de contingència i amb conceptes com "mando", "conducta ecoica", "conducta textual", etc., que li permeten fer un ordenament de diferents tipus de conducta verbal.
Tal com indica el títol, en aquesta obra es desenvolupa el concepte de contingència per a la comprensió del que significa el condicionament operant. Se centra sobretot en una visió interactiva entre els individus i assaja una explicació global de la conducta humana de tipus psicològic. Destaca el capítol set per la distinció entre les dues naturaleses: la naturalesa biològica que és el de les contingències filogenètiques i la naturalesa psicològica que és la naturalesa de les contingències ontogenètiques.