La crítica a Plató i a Freud per confondre les interpretacions amb les coses interpretades és clara y contundent. Tanmateix valorem especialment el desenvolupament de la idea d'interpretació i la relació funcional entre percebre i parlar. Quant a la interpretació cal fer esment a una màxima empirista que ell reprodueix: "Les paraules són les fitxes dels savis; només serveixen per a comptar, però són el diner dels rucs" (p. 29). Quant a la relació entre percebre i parlar cal destacar el fet que suggereix la equivalència funcional entre percebre la profunditat, i la mida dels objectes, i la interpretació de les paraules; ambdós comportaments basats en els indicis o valors canviants d'estimulació sensorial.