Turró, Ramon (1854-1926)

La inclusió de Turró en aquesta Biblioteca està més que justificada pel fet de ser un autor avançat de la psicologia objectiva moderna. A banda d'això, hi ha l'interès del Liceu Psicològic en donar a conèixer la seva obra d'una manera més detallada que en altres autors. Per aquesta raó s'ha realitzat una selecció de "Textos Psicològics" els quals constitueixen la publicació número 3 de la Col·lecció Liceu. D'altra banda, es realitza a continuació un comentari d'escrits destacats d'aquest autor.

Psychologie de l'equilibre du corps humain. Revue de Psychologie (1908)

Aquest és un treball molt significatiu de Turró per les seves tesis sobre el caràcter adquirit de la percepció de l'equilibri. Turró utilitza una imatge molt suggerent: diu que el nen quan desenvolupa l'equilibri el que fa és aprendre a pesar-se ! Aquesta idea encaixa perfectament amb la idea que el comportament perceptivo-motriu és un comportament associatiu que es concreta en l'establiment de relacions entre les sensacions, especialment propioceptives i vestibulars en el cas de l'equilibri (textos psicològics).

El problema clínico. Revista de Ciencias Médicas de Barcelona (1910)

En aquest que és el discurs de recepció de August Pi i Sunyer a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, Turró planteja de manera nítida les seves preocupacions recurrents al llarg de la seva vida: la distinció entre el món sensible i el suprasensible - justificant així el dualisme cartesià- i l'aproximació experimental i positiva a aquell món anomenat suprasensible. La seva tesi és que no es pot reduir un a l'altre però, en canvi, confia en la ciència experimental per a definir-los i relacionar-los (textos psicològics).

Orígens del coneixement: la fam (1912/1980). Barcelona: Edicions 62

La proposta de Turró, en la seva obra més coneguda, és que la gana i el funcionalisme fisiològic, en general, determinen la recerca activa del menjar i allò que és profitós a l'organisme; és a dir, l'aliment específic que necessita l'organisme segons el seu estat. Cal destacar l'adopció que fa Turró del condicionament paulovià com a funcionalisme bàsic d'aprenentatge i l'adquisició d'un coneixement sobre les relacions entre substàncies alimentoses i necessitats fisiològiques que ell considera l'alba de la vida psíquica.

La criteriologia de J. Balmes (1912). Barcelona: Societat Catalana d'Edicions

Una de les idees recurrents de Turró era que existia una línia de pensament que començava amb Aristòtil, seguia en l'escolàstica, passava per l'empirisme anglès i es concretava, de manera especial, en la que s'anomenà "l'ànima llatina". J. Balmes seria una concreció catalana d'aquella línia de pensament. La idea fonamental és que, d'acord amb Aristòtil, el pensament és profitós si s'ajusta a la realitat de les coses i evita la pèrdua de correspondència amb elles.

Origen de les representacions de l'espai tàctil (1913). Barcelona: Arxius de l'Institut de Ciències

Aquest treball sobre el tacte és, de fet, un treball sobre percepció en general. El seu principal objectiu és demostrar que el que Kant anomenava "nocions a priori" tenen el seu basament en l'aprenentatge perceptiu i, en conseqüència, no són ni innates ni prèvies a l'experiència. Afirma que les nocions d'espai, temps, causa, etc. parteixen d'aquell saber perceptiu que es construeix a partir de les necessitats fisiològiques que actuen - d'acord amb la seva teoria sobre la fam- com a impulsor de l'aprenentatge. Per aquesta raó Turró proposa que en lloc d'una dicotomia entre idees o estructures de coneixement innates i experiència, es construeixi un saber sobre les bases empíriques de la fisiologia i la psicologia.(Textos Psicològics)

El mètode objectiu. Revue Philosophique de la France et l'Etranger (1916) i Monografies Mèdiques (1927)

Una de les preocupacions fonamentals de Turró era el mètode i en aquest sentit fou un destacat promotor del mètode positiu de la ciència fisiològica i mèdica. La seva idea és que la psicologia també s'havia de sotmetre a la metodologia positiva. En aquesta obra explora les possibilitats de la introspecció com a mètode científic i al que la atribueix una utilitat merament descriptiva però, en canvi critica Pavlov pel seu rebuig a considerar el tema de la consciència. En tot cas, aquesta obra és un ressò clar de la idea positivista de l'evidència de fets i de l'obra de Claude Bernard "Introducció a l'estudi de la medicina experimental" (1865).

Filosofia crítica (1918). Barcelona: Enciclopèdia Catalana (números 4 i 5)

La crítica a Kant destaca en tota l'obra de Turró però especialment en aquesta obra. Turró repeteix aquí i amb major amplitud els arguments presents en altres obres sobre el caràcter adquirit de la intel·ligència i sobre el caràcter nefast de les teories que no s'ajusten a la realitat; cosa aquesta última que blasma especialment en l'obra que referim a continuació.

Destaca, especialment de cara a la psicologia, la crítica a la introspecció experimental de Wundt.

La disciplina mental (1924). Madrid: Publicaciones Atenea

Aquesta és una obra que reflexa una certa amargor enfront dels discursos grandiloqüents, contraris al treball discret i persistent de la ciència positiva. Una vegada més Turró contraposa el "pensa com vulguis" al "ajusta el teu pensament a la realitat". Més enllà del to irat del seu discurs, no hi ha dubte que el principi de la correspondència entre la teoria i els fets, segueix essent el criteri fonamental de la ciència. En aquest sentit el seu treball constitueix un mestratge clar per a la ciència psicològica (textos psicològics).

La emoción

Referència directa al condicionament apetitiu i aversiu paulovià com a proposta científica per a tractar el tema de les emocions. Escrit breu (textos psicològics).